Els prehistoriadors recorren a l’ajuda dels ossos per esclarir jaciments | Catalunya

Una investigació sorprenent ha unit en l’obstinació per avançar el nostre coneixement del passat prehistoriadors i… ossos. Un equip d’investigadors ha publicat aquest dilluns en la revista Scientific Reports un estudi experimental sobre la forma en què els carnívors salvatges s’aprofitaven de les restes dels animals caçats i consumits per poblacions humanes en el paleolític. El treball ha consistit a reproduir les condicions dels campaments neandertals provisionals i observar de quina manera els carnívors alteren els espais en què s’han cuinat i després llançat les restes. L’experiment s’ha fet amb ossos, donada la dificultat de trobar al nostre territori llops i no diguem hienes i lleons, que eren els altres grans carnívors amb els quals s’interrelacionaven llavors els caçadors paleolítics. També perquè l’equip té familiaritat fòssil amb ells en excavar en les coves del Toll  Toixoneres, a Moià, un palau de la fauna del quaternari que inclou ós bru actual (Ursus arctos) i de les cavernes (Ursus spelaeus). La investigació s’ha realitzat durant cinc anys en el Alt Pirine i al Pallars amb la col·laboració dels equips de seguiment de l’ós bru.

“Durant molt temps havíem vist que els carnívors van alterar els jaciment prehistòrics movent restes i fent-los desaparèixer quan marxaven els humans”, explica a aquest diari Jordi Rosell, amb Maite Arilla un dels dos investigadors de el Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de el Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona que signen l’article junt amb Ruth Blasco, de el Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CNIEH). “De manera que per estudiar com es comportaven en el passat hem mirat de reconstruir les mateixes condicions i veure com ho fan ara, i extrapolar les dades”.

Rosell assenyala que reproduir un campament neandertal és fàcil: “N’hi ha prou amb encendre una foguera, fer una costellada, amb vaca i be, no recollir les restes, fer una migdiada i marxar, deixant càmeres amb sensor de moviment per observar el que passa”. Una altra cosa és aconseguir que els ossos col·laborin. “Treballar amb animals salvatges té això, de vegades no volen ajudar. Per exemple, els ossos només volen carn quan surten d’hibernació, del març al maig, i la resta de l’any ni la toquen. Ha estat laboriós i hem funcionat molt pel sistema d’encert-error, però tenim vídeos molt interessants que mostren la manera en què remouen les restes”.

L’objectiu és aconseguir prou informació per crear models que permetin entendre la forma en què aquestes accionis animals van modificar els jaciments. “Els neandertals feien campaments provisionals que abandonaven amb rapidesa; els carnívors acudien molt de pressa atrets per les olors de la carn que s’havia cuinat i la possibilitat de trobar menjar fàcil entre les despulles acumulades, fent llavors desaparèixer restes, engolint-les o emportant-se-les, i modificant així el que es convertiria en el registre fòssil”. Els investigadors han pogut comprovar que també els carnívors petits (guineus, teixons…) alteraven l’escena, i ho feien també aus com els corbs, jugant un paper important en la formació dels jaciments.

Per a Maite Arilla, tots aquests animals que vagaven pels campaments “són autèntics fantasmes” que van modificar el que els prehistoriadors troben i que és amb el que han de recompondre el passat. Per la seva banda, Blasco subratlla que feina que han fet obre una nova perspectiva per entendre els jaciments paleolítics, per exemple per què hi ha tan poques epífisis (extrems dels ossos llargs). “Ara comencem a tenir dades per avaluar la importància del paper d’aquests animals i contraposar-lo als efectes causats pel consum humà”. L’estudi ha contribuït a modificar la idea que els neandertals només caçaven animals grans: és molt possible que les restes dels petits simplement mengessin o se’ls portessin els animals salvatges de la manera en què s’ha observat en la investigació. En els campaments de cromanyó no passava perquè els ocupaven de manera molt més estable.

Debido a las excepcionales circunstancias, EL PAÍS está ofreciendo gratuitamente todos sus contenidos digitales. La información relativa al coronavirus seguirá en abierto mientras persista la gravedad de la crisis. Decenas de periodistas trabajan sin descanso para llevarte la cobertura más rigurosa y cumplir con su misión de servicio público.

Si quieres apoyar nuestro periodismo puedes hacerlo aquí por 1 euro el primer mes (a partir de junio 10 euros).

Suscríbete a los hechos.

Suscríbete

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!