Els 120 de la història de Catalunya

La història s’escriu i s’explica majorment des de la geopolítica, les estructures socials, el pensament econòmic… ¿I on queda el factor humà? O sigui, “el que va fer molt més del que es podia esperar d’un, el que amb la seva trajectòria explica d’alguna manera la història dels que hi van conviure i van acabar construint el lloc i el moment on van viure; perquè la història la protagonitza tothom, sense comptar el lloc que ocupen en la societat”, perfila el catedràtic d’història medieval Josep Maria Salrach. Ell i els seus col·legues Joaquim Albareda, Margarida Casacuberta i Isabel Rodà, dirigits tots pel també catedràtic d’Història Borja de Riquer, han rastrejat aquests personatges en la història de Catalunya per poder elaborar Vides catalanes que han fet història (Edicions 62).

Seguir leyendo

23 dones en total, el 19% dels biografiats

Joaquim Albareda destaca en la selecció la figura desconeguda de Juliana Morell, monja dominicana del XVII, que dominava sis llengües, era doctora en Dret i es pot considerar “impulsora d’un primer feminisme cristià”. El de Morell és dels relativament escassos perfils de dones que hi ha al volum: són 23 en total, un 19% dels biografiats, una xifra que, a més, es maquilla gràcies a l’etapa contemporània, que n’aporta 15. “És extremadament difícil trobar documentació i biografies de dones dels segles XII o XVI; millora una mica en el XIX i XX, però la dona té un paper subaltern i no hi ha prou investigació des de la perspectiva de gènere”, emmarquen, conjuntament, De Riquer i Casacuberta, coordinadors de l’etapa contemporània, en què aflora molta vida de saga familiar (els Vayreda, Güell, Pi i Sunyer, Rubió…) , “un signe de continuïtat en un període de discontinuïtat, havent patit dues dictadures”, recorda la historiadora.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!