“Amb el meu pla, tot el que és irregular fugiria de la Rambla” | Catalunya

L’Ajuntament de Barcelona encara no ha posat data a la reforma de la Rambla. El 2017 va convocar un concurs internacional per abordar la degradació del passeig. L’equip Km-Zero capitanejat per l’arquitecta i exregidora de Ciutat Vella, Itziar González, va guanyar el concurs —dotat amb 700.000 euros— i va presentar un projecte que acumula pols en un calaix. L’entitat Amics de la Rambla fa anys que exigeix les obres al passeig i, de moment, només han aconseguit la promesa que el 2021 s’eliminaran els quioscos dels antics ocellaires. EL PAÍS ha contactat amb González, que, després de presentar el projecte el novembre del 2018, ha guardat silenci durant dos anys. “Acabarà aquest mandat i no s’haurà fet res a la Rambla”, pronostica l’arquitecta. González té clar d’on prové l’immobilisme del projecte: les reiterades pressions de restauradors (les terrasses) i quiosquers que temen perdre espai al passeig. A més, l’arquitecta adverteix que BComú ha apostat per les superilles de l’Eixample i ha deixat de banda la Rambla.

González va dimitir com a regidora de Ciutat Vella el 2010 després d’intentar paralitzar la construcció del que havia de ser l’hotel del Palau de la Música. El setembre del 2017, amb l’alcaldia en mans de Colau, González va guanyar el concurs per transformar el principal passeig de la ciutat. El novembre del 2018 va presentar al Liceu, amb la regidora Gala Pin, la reurbanització de la Rambla acompanyada d’una sèrie d’estratègies per apropar els barcelonins a un passeig que fa anys que està abocat al turisme. El Consistori va anunciar que la reforma començaria el 2019. No s’ha fet res.

“Per entendre la Rambla cal recular fins al moment en què es gesta l’operació del Port Vell i el Maremagnum. Les discoteques canvien les dinàmiques nocturnes del passeig. S’instaura a la Rambla una oferta d’activitats irregulars com són la prostitució, els llauners, la venda de drogues… a més d’una demanda basada en el turisme”, recorda. “Quan vaig arribar a la regidoria tenia molt clar el que passava a la Rambla. Sempre, el que funciona malament a l’espai públic s’ha creat prèviament a l’espai privat. Vaig analitzar qui eren els propietaris dels edificis de la Rambla, quines activitats econòmiques desenvolupaven i quina transparència hi havia en aquestes activitats…”, recorda. “Després de mi, la regidora Mercè Homs (CiU) va aconseguir redactar un pla que tenia la finalitat de delimitar les zones del passeig on hi ha un problema de sobreocupació. Novament el lobby de restauradors i quiosquers va aconseguir frenar el pla”.

Gala Pin va plantejar un concurs per impulsar una intervenció al passeig amb estratègies culturals, econòmiques, comercials, de dinamització turística i, a més, es volia renovar la Rambla”, recapitula l’arquitecta. Un petit grup de veïns, SOS Rambla, va demanar a González que es presentés al concurs. El va guanyar amb un equip de 17 persones —“amb gent molt potent, des de Paul B. Preciado fins a arquitectes com Lola Domènech o Olga Tarrasó”— i va crear un sistema mitjançant el qual s’escoltava i es mantenia informades del projecte prop de 500 persones que va anomenar Comunitat Rambla. “Volien un pla cultural, un pla de gestió d’espai de gran afluència, un pla de dinamització veïnal, comercial i econòmica. A més, hi vam afegir 15 estratègies generals més. El nostre pla era delimitar un àmbit ampli dins de la Rambla, un espai de milers d’habitatges, i demostrar l’excepcionalitat cultural d’aquest lloc. A partir d’aquí, aquesta zona tindria un estatus que ens permetria intervenir en plantes baixes i pisos. Milloraríem l’entorn i a canvi de la millora aconseguiríem un retorn social. Els propietaris, per exemple, no podrien vendre els pisos durant un nombre determinat d’anys i els haurien de llogar a un preu acordat. Convertíem la Rambla en un laboratori de rescat habitacional, comercial i cultural”, defensa. Malgrat això, l’Ajuntament ha guardat en un calaix totes aquestes estratègies amb un simple: “No són viables”. “Vam guanyar el concurs, la ciutadania va pagar els nostres honoraris… Ningú m’argumenta per què no són viables les nostres propostes”, s’enfada.

L’arquitecta adverteix que tant la Generalitat com l’Ajuntament aposten pel model d’àrees de promoció econòmica urbana (Apeu). L’Apeu és un model de col·laboració publicoprivada i González tem que s’instauri a la Rambla. “És un model de gestió on el que és privat, de facto, es converteix en guardià del que és públic i acaben decidint quines activitats es fan o no a l’aire lliure. Km-Zero proposa que la Rambla sigui un bé comú urbà i per això necessita una comunitat que el reivindiqui. Vam crear la Comunitat Rambla, que havia de ser l’encarregada de fiscalitzar la implementació de les estratègies”, denuncia. “La Rambla havia de ser un ecosistema de control democràtic, havia de monitorar tot el sistema econòmic i social i això comportaria que les activitats il·legals se sentirien incòmodes al passeig. Amb el meu pla, tot el que és irregular fugiria de la Rambla”.

Després de la presentació del projecte bàsic es va passar al projecte executiu i va haver-hi correccions encara que, en essència, no es va alterar. Així i tot, encara no hi ha data per a l’inici de l’actuació al passeig. “Els restauradors i quiosquers continuen fent pressió perquè el meu pla els perjudica. Crea un precedent a la Rambla, el lloc que més els interessa privatitzar. Ells volen dissenyar les seves pròpies terrasses, les seves pròpies lleis i saben que quan la Rambla sigui un Apeu ho podran fer”, adverteix. “L’Ajuntament ara parla d’arreglar el paviment actual i això ens sembla ofensiu. És gastar diners en una cosa que en principi no cal canviar. De fet, em temo que aquest deu ser el pla dels quiosquers i restauradors. És el neteja una mica i marxa”, defensa.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!