Vacunes a MotoGP: Tonto l’últim

Recorde aquella angoixa, aquells dubtes. Ara fa un any. La meua àvia, María Felicidad, Maruja per a tothom, abuelita per als seus nets, tot i que el diminutiu no li fa justícia, es quedava a casa. Com quasi tots. Clar que ella, 88 anys molt ben plantats, necessitava de l’assistència permanent de les seues filles, que li feien el dinar (i el berenar i el sopar), que l’acompanyaven. Jo no volia que l’àvia estigués sola, però tenia pànic que la contagiessin. Massa visites, massa gent diferent en aquell pis, petit i tancat. “Mamà, posa’t bé la mascareta”, reclamava jo, un fàstic de filla, sempre queixant-se, des de la pantalla del mòbil. Quantes videoconferències haurem fet en els darrers dotze mesos?

Seguir leyendo

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!