Una primavera universitària

Qualsevol professor universitari deu haver experimentat en la seva activitat quotidiana aquesta crisi i en deu haver extret les seves conclusions. Aquestes línies són el resultat de la meva experiència a la UPC i des de l’Escola d’Arquitectura, la ETSAB. La crisi ha posat a prova els diferents àmbits de l’ensenyament universitari, des del docent i investigador fins a l’administratiu i el dels serveis. Hi ha amb tota seguretat qui s’ha format una opinió en cada un dels àmbits i fins i tot una opinió diferent de la que tenia fins llavors. A mi m’agradaria referir-me a l’àmbit pròpiament docent. Tot el que ha passat –i en això la universitat no és diferent de qualsevol altra àrea, ja sigui econòmica, sanitària o administrativa o d’aquelles en les quals l’Estat té repartides les seves funcions– ha repercutit en les activitats rutinàries. Totes les persones han vist alterades les seves activitats, encara que no hagin patit directament els efectes del contagi, per a alguns amb repercussions tràgiques. Tothom ha hagut de reaccionar i intentar trobar una resposta al seu nivell i ningú ha respost segons el guió que tenia assignat quotidianament, perquè no existia. Crec que el millor (si és que es pot dir millor en aquesta situació) ha estat la resposta de les persones que han buscat diferents maneres de resoldre la situació, mostrant d’una manera exemplar la seva condició de professors.

Seguir leyendo

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!