Un refugi per a reis a Badalona | Catalunya

Si Joan Carles I busca un lloc per amagar-se, allunyar-se del soroll i aclarir les seves idees enmig de la natura, ho té més a prop del que es pensa: el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, històric refugi dels monarques espanyols; un lloc fabulós però encara ignorat, que va conèixer per primer cop els secrets del Nou Món. El rei emèrit, a més, ja hi ha estat: va passejar pel seu màgic claustre el 1993 per celebrar el 500è aniversari de la trobada entre Cristòfor Colom i els Reis Catòlics després del descobriment d’Amèrica, que va tenir lloc aquí, al refectori on Jaume Aymar recorda la visita reial amb un somriure als llavis: “Li vam explicar que Felip II també havia estat aquí i s’havia quedat fascinat pel cant d’un monjo. Un regidor de l’Ajuntament de Badalona, amb una llarga barba, va treure el cap llavors per la finestra i el rei va fer broma amb la reina Sofia: “Mira, Felip II”.

Un altre Juan Carlos (sense número ni llinatge) trota feixugament pel camí de terra que voreja el monestir, a la serralada de Marina. Sant Jeroni és un mirador privilegiat de Badalona, la ciutat que intenta reivindicar-se com a destí de mar, amb un Pont del Petroli hipnòtic però que es trenca amb cada temporal i una rambla nova que, si es retorça una mica la imaginació, recorda a Califòrnia. Des del cenobi tot es veu diferent i distant: les Tres Xemeneies, els edificis alts on molts veïns comparteixen pocs metres… i el mar. “A veure… Està una mica destruït. És bonic si t’agraden aquests llocs. Abans hi vivien uns monjos, crec”, diu el Juan Carlos, que repren la seva agònica cursa.

La joia gòtica del segle XV és un misteri fins i tot per als qui s’acosten sovint a aquest indret. “Es coneix poc, sí, tot i que quan van deixar sortir de casa això semblava la Rambla”, fa broma Aymar, un dels 12 privilegiats que viuen al monestir, recés de pau entre arbres fruiters, vinyes i una murtra centenària, l’arbust portat de Terra Santa del qual s’extreu un licor i que dona nom al lloc. “La reina Sofia va preguntar per la paraula murtra, d’origen grec [mýrtos] i va dir que el paisatge li recordava el del seu país”.

Colom no hi va portar murtres, però sí aus i fruites exòtiques i uns quants indis taínos. Els reis els van veure per primer cop en aquest monestir, on Ferran es recuperava d’una punyalada (hi ha coses que no canvien) a la plaça del Rei de Barcelona. La trobada està poc documentada perquè “era un secret d’Estat”. “No volien que transcendís o se n’assabentessin els espies portuguesos”, explica Aymar, que a més de religiós és historiador. Li pregunto, mig en broma, si el preocupa que el furor anti-Colom arribi fins aquí i hagin de sortir corrents. No seria el primer cop. El 1835, els jerònims van abandonar el lloc per sempre després d’un incendi provocat que va destruir l’absis de l’església: mala notícia per als monjos, bona per als nuvis que ara es casen sota el cel en un escenari de fantasia medieval. Aymar riu. Després reflexiona. “Colom tenia esclaus, sí… com molta gent llavors. En tot cas, és el primer que hi va anar, va tornar… i ho va explicar”.

Sant Jeroni acull, a més de noces, un hostalatge: un espai de “soledat i silenci” on van escriptors buscant-hi inspiració, intel·lectuals que preparen una tesi doctoral, estudiants d’oposicions o gent amb inquietuds espirituals. Hi ha vuit cel·les (són habitacions prou correctes i gens claustrofòbiques; algunes, amb vistes al mar) però, amb el coronavirus, han decidit que només n’estigui ocupada una. Les visites també s’han reduït (de 30 a 10 persones), tot i que per a tan poca audiència el ple està assegurat. Amb els diners, el monestir pot llepar les ferides de les seves claus de volta, de les mènsules amb rostres esculpits, del magnífic sortidor del claustre. L’esplendor d’altres temps queda lluny, però la decadència de Sant Jeroni, que es presenta gairebé tal com és, té el seu encant i el fa brillar amb la llum del que és autèntic.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!