Un aire sense contaminació con el de la quarantena evitaria 800 morts anuals a Barcelona | Catalunya

El trànsit és la principal font de contaminació a Barcelona. Ja es donava per fet, però la reducció de la mobilitat durant el confinament ho demostra empíricament. Un equip de tècnics i experts coordinats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha realitzat un estudi titulat Aprenentatges en la qualitat de l’aire. Les dades fan afirmar que si la reducció de la contaminació que hi va haver durant els dos primers mesos de confinament es mantingués de manera permanent, s’evitarien 800 morts anuals a Barcelona.

L’estudi l’ha publicat l’ASPB, però ha estat elaborat per l’equip de tècnics de les administracions i experts en contaminació que es va crear per analitzar l’efecte de la Zona de Baixes Emissions. És, doncs, un treball conjunt de la mateixa agència de salut municipal, els departaments de Qualitat Ambiental de l’Ajuntament i la Generalitat, el de Mobilitat i Infraestructures, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’institut IDAEA-CSIC, l’institut ISGlobal i la Universitat Politècnica de Catalunya.

L’estudi indica que des de la declaració de l’estat d’alarma fins al final de la fase 0 (del 14 de març al 18 de maig) el trànsit va disminuir un 75% i les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) van caure un 43%, i el de les de partícules (PM10 i PM2,5), un 21%. El funcionament de fonts industrials i el repartiment de mercaderies —especialment contaminants per l’ús del dièsel i més habituals durant l’estat d’alarma— expliquen que la contaminació no caigués tant com el trànsit.

Les imatges de satèl·lit sobre la regió metropolitana visualitzen el descens de la contaminació, que cau entre un 63% al començament de les restriccions i un 36% quan comencen a relaxar-se (amb una mitjana de descens a la meitat). Unes imatges que apunten també que els nivells més elevats de NO2 es detecten en àrees properes a Martorell, Sabadell i Granollers, focus vinculats a la indústria.

“La quarantena ens demostra el que feia molt temps que dèiem: que la principal causa de la contaminació a la ciutat és el trànsit, que és necessari reduir el nombre de cotxes i prendre altres mesures addicionals, com millorar el transport públic, les infraestructures i promoure el transport actiu, com els desplaçaments a peu o amb bicicleta”, resumeix la responsable del Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental de l’ASPB, Anna Gómez.

Sobre l’estimació dels 800 morts a la ciutat que evitaria un aire com el que es va registrar durant els dos primers mesos de confinament si es mantingués de manera permanent, Gómez explica que el càlcul s’obté a partir d’analitzar la càrrega i exposició a la contaminació prolongada i, a partir d’estudis epidemiològics, vincular-la a malalties com les respiratòries o cardiovasculars. “Són les morts evitables”. Explica: “Persones que ja tenen problemes respiratoris i per als quals la contaminació provoca una mort que es podria evitar si no hi hagués aquesta exposició”. A Barcelona, recorda Gómez, el problema no és d’elevades concentracions i pics, sinó “l’exposició crònica”, durant mesos o anys a un aire brut. Els experts també han comparat els nivells de contaminació durant la crisi amb els nivells recomanats amb l’Organització Mundial de la Salut i han arribat a la conclusió que seria necessari reduir el trànsit un 25% per assolir-los.

L’investigador del CSIC Xavier Querol assenyala les que, segons el seu parer, són les principals lliçons de la crisi en matèria ambiental. La primera apunta al pes dels vehicles de distribució de mercaderies (molts són antics i fan servir dièsel) en el fet que la contaminació per NO2 no baixés tant com el trànsit. La segona assenyala també fonts industrials que van continuar actives en els primers dies del confinament. La tercera confirma que el trànsit contribueix en un 30% d’emissió de partícules, perquè han caigut un 21%, just el 30% de la reducció del trànsit del 75% que s’ha registrat. “Això ens diu que per reduir partícules també tenen un paper la indústria i la generació elèctrica”, subratlla.

 

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!