Teresa Helbig: “La veritat és que Madrid està en auge” | Estil

Pregunta. Des que va néixer Teresa Helbig aposta pel treball artesanal, l’atemporalitat i la sostenibilitat.

Resposta. 25 anys després grans firmes internacionals tenen aquest discurs, que és el que nosaltres sempre hem mantingut. Poques produccions, posar en alça l’artesania, que les coses perdurin, que passin d’una generació a una altra, que un vestit necessita el seu temps perquè tingui ànima. Sempre ha estat la nostra manera de pensar. Ens estan començant a donar la raó. Volíem fer el que estem fent i som on volíem ser. Vestir ha de ser un acte rellevant. Té una part emocional, molt romàntica. Eren un disbarat els milers de col·leccions que hi havia sense que en sabéssim el lloc de procedència. Per a nosaltres és fonamental produir en l’àmbit local.

P. El resultat és un públic molt fidel?

R. Portar un Helbig realment apodera la dona. T’ofereix armes per afrontar qualsevol moment. És el que ens diuen les nostres clientes. Venem seguretat.

P. I aquesta dona és feminista?

R. Sí. Ja no ens entra al cap que ningú no sigui feminista.

P. Durant aquesta pandèmia ha creat Petite Helbig.

R. Volem acompanyar les futures líders del món. Tenim molta confiança en la idea que el món canviarà, que farem compres més responsables. A més, Petite Helbig neix en un moment terrible per a tothom. Durant els dos primers dies vaig entrar en xoc, vam haver de tancar el taller. Però també va ser un moment de reflexió. Era quelcom que sempre m’havia fet moltíssima il·lusió. És una forma natural per a nosaltres. Tinc una filla de 8 anys; en aquell moment vam dir “som-hi”. Ara mateix és un embrió, però de llarg recorregut en l’àmbit internacional.

P. Just abans de la pandèmia, vau ser a Los Angeles. Com va ser aquest salt?

R. Ja treballàvem a Los Angeles, però vam fer una exposició dels nostres vestits i es van vendre molt. Els americans donen molt de valor a l’artesania, i quan els vam explicar que es feia tot aquí, en un taller de l’Eixample, encara els va agradar més. Llavors vam aprofitar per reunir-nos amb premsa i representants de celebrities i hi va haver un feedback formidable. Ja havíem vestit dones que són molt Helbig, pencaires, apoderades… Halle Berry, Gwen Stefani, Zendaya… Vam tornar de Los Angeles entusiasmats, però va aparèixer la pandèmia i ho vam haver de parar. Però hi volem tornar a final d’any. Crec que això ens ha posat a tots a lloc, no s’han de fer tantes col·leccions. No necessitem tanta roba. Era molt salvatge. La manera de presentar la moda canviarà radicalment.

P. Hollywood l’ha fascinat des de petita.

R. Anava molt al cinema amb els meus pares, dues vegades a la setmana, que eren quatre pel·lícules. Vaig arribar a pensar que el món era un altre i que Hollywood era el millor que existia, aquells apartaments, els vestits de gasa, les plomes…. Em vaig crear la meva pel·lícula.

P. I ara la seva història passa per un showroom a Madrid.

R. Amb Madrid ja hi treballàvem. Teníem una agència de comunicació i hi anàvem una vegada al mes. Però ens ha semblat que és molt més seriós tenir el nostre propi espai. Ha estat una explosió, molt més del que pensàvem. La veritat és que Madrid està en auge, però molt en auge.

P. I Barcelona no ho està?

R. Barcelona està més tranquil·la, el perfil de gent és diferent. És una ciutat meravellosa per viure-hi, però és cert que Madrid és molt acollidora, meravellosament acollidora. I aquesta alegria i aquesta predisposició a vestir-se… Es viu d’una altra manera. Tenen inquietuds diferents. Fa temps que no tenim tants esdeveniments a Barcelona. Potser tot això ens farà reflexionar i posar-nos les piles per assolir el grau de moviment que mereix i que devem a aquesta ciutat.

P. La passarel·la catalana ha perdut presència?

R. Potser hauríem de pensar a tenir una única passarel·la que representi tot el món, no entrar en competències. Potser Barcelona està més posicionada en el tema de concerts. Cada ciutat hauria de tenir el seu discurs.

P. Centraria la moda a Madrid?

R. No ho sé, no soc ningú per decidir-ho. Però la premsa especialitzada i les revistes de moda són més a Madrid.

P. A quina passarel·la internacional li agradaria desfilar?

R. Per descomptat ens encantaria ser a París. Però ara estem molt enamorats de Los Angeles.

P. Finalment, la moda acceptarà la diversitat?

R. Sí, per descomptat. Vestirem qualsevol dona que vulgui vestir Helbig. La moda ha d’acceptar la diversitat.

P. Un vestit Helbig es reconeix fàcilment. Com s’arriba a això?

R. No sabria dir què és el que fa que es reconegui. Potser és el grau d’artesania, la singularitat, la construcció de teixits.

P. Quina és la dona que representa més aquest estil conegut com Helbig Gang?

R. Totes. No és una frase per quedar bé, realment és així.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!