Sardanes guardant la distància

Que quedi clar d’entrada: Viladrau és un lloc amable, d’una bellesa que fa caure de cul i amb una riquesa natural extraordinària, que fins i tot ha augmentat després del confinament (dilluns vaig veure un cabirol als camps d’Espinzella, a ple dia). Mentre escric això observo l’esquirol que cada matí a la mateixa hora es gronxa entre els arbres i espero l’aterratge a la figuera, que ja té els fruits madurs, dels oriols, els inigualables ocells del color del sol i fidels al seu retorn a finals d’agost. El cel és d’un blau nítid sobre la frondositat verda i bufa un airet revitalizador en l’atmosfera silenciosa i vagament malenconiosa d’una nova jornada plena d’indolència i de records. Si això no és felicitat…

Seguir leyendo

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!