Restaurants que tanquen per sempre i altres que temen el final | Catalunya

Alguns ja han tancat definitivament, un de cada tres, segons el Gremi de Restauració de Barcelona. D’altres no veuen horitzó i creuen que hauran d’abaixar la persiana dels seus restaurants per sempre si les restriccions no s’aixequen. El panorama de la restauració és desolador amb els horaris d’obertura restrictius imposats per la Generalitat a causa de la pandèmia. Des del 21 de desembre, fa 60 dies que no poden servir sopars. Els propietaris miren amb recel cap a Madrid, on les coses s’han fet d’una altra manera i s’han permès més hores de bars i restaurants en funcionament. Roger Pallarols, director del Gremi, alerta que “la destrucció va a un ritme molt preocupant” i si no s’aixequen les restriccions Barcelona pot perdre el 50% dels seus establiments.

“Era insostenible”. Després de gairebé un any de pèrdues, Jordi Brau, que regentava el restaurant Kuai Momos de Gràcia, va decidir al gener posar fi al seu pitjor malson. Un restaurant que no podia servir àpats de forma continuada al migdia i a la nit, com havia fet els últims deu anys fins a convertir-se en un dels locals de cuina asiàtica de referència al barri. “Ningú nega que hi ha una pandèmia mundial, però hi ha sectors als quals ens han deixat tirats” i en responsabilitza el Govern, que acusa d’haver fet una “gestió pèssima”. Amb el megàfon a la mà, ha estat una de les cares visibles de les protestes del sector.

Brau, que es va especialitzar en cuina asiàtica viatjant per aquests països i el 2011 va obrir aquest projecte tan personal, explica amb pena i ràbia el final del seu somni. “Vaig decidir tancar després de setmanes sense dormir, estant súper irascible, oblidant la meva dona i el meu fill, convertit en un autòmat amargat”. Llavors va entendre que s’havia d’acabar aquest patiment, de mesos perdent diners i sense llum a la vista. “M’ha tocat molt emocionalment, m’estic recuperant de l’hòstia”, reconeix. El seu consol és un local de propietat que ja ha cridat l’atenció d’inversors, explica. I afegeix que deixa el sector, l’ha deixat molt cremat.

La crisi afecta tot tipus de restaurants i a diferents barris, però els de les zones turístiques són els que en surten més malparats. Ho explica el cuiner Oscar Manresa, que dirigeix diversos restaurants, com la Torre d’Alta Mar, a la Barceloneta. Ara mateix està tancat. “No hi ha prou gent a Barcelona per a tota l’oferta d’hostaleria, i el problema és la falta de turisme”, reconeix. La gent que viu a la ciutat va deixar d’anar a les zones de més afluència, de Gran Via cap avall, i ara obrir en aquestes zones no és viable. Tenim un projecte per tornar a obrir la Torre d’Alta Mar, però si no ens permeten un horari més perllongat i continuat no és possible. “Són peces grans i d’alta cuina que no pots engegar per a tres hores”, es lamenta.

El mateix li passa amb un altre dels restaurants que porta, Can Guinart, al mercat de la Boqueria. Malgrat que és un restaurant centenari, no pot obrir perquè molt poca gent va al mercat. Atapeït de turistes ara fa un any, els habitants de Barcelona van deixar d’acudir a aquest mercat de referència anys enrere amb l’auge dels visitants. “En un restaurant de mercat has d’obrir tot el dia”, es queixa. Dos dels establiments que dirigeix estan oberts només el cap de setmana: la Terraza Miramar, a Montjuïc, i Kauai, a Gavà. Però assegura que els comptes no surten si només poden obrir amb un horari de migdia restringit. En el cas de Kauai, explica que sense la gent de Barcelona tampoc s’aguanta, no surten els comptes. Creu que ha de ser optimista i espera un estiu bo, però considera molt lent el ritme de vacunació per la covid-19 a Espanya. “Tenim enveja de Madrid, que té els restaurants oberts. Han passat la mateixa crisi i l’economia ha funcionat. Els nostres amics amb restaurants estan treballant, ho han gestionat molt millor”, afirma, i reivindica “més ajudes”.

El Grup Esencia té els seus tres restaurants tancats, Agua, Tierra i Brisa –aquest últim inaugurat el juliol del 2020. Guillem Mitats, director d’operacions, argumenta que “les vendes actuals no suporten els costos d’obrir, perdríem diners”. Lamenta que es compleix gairebé un any “de pèrdues i sense cap tipus d’ajuda”. Sent que a la zona de la Barceloneta, on hi ha l’Agua i el Brisa, estan “desemparats” sense el turisme. No s’atreveix a fer previsions perquè, encara que es relaxin una mica les restriccions, el seu principal client és el turista, ja sigui d’oci o de negocis, i veu molt lluny el seu retorn. Per això, admet que és possible que hagi de tancar algun establiment definitivament. “La veritat és que comencem a tenir grans problemes de tresoreria, els ICO s’han acabat. Ara ja estem patint. Perdre diners té un límit”.

La seva crítica a l’administració va més enllà de la pandèmia. “Patim molt per la marca Barcelona, s’està deteriorant molt”, esgrimeix. Reivindica polítiques expansives perquè torni el turisme, igual que es va fer el 1992. “Cal donar suport a la marca Barcelona, que inclou oci, cultura, gastronomia… en els últims anys s’ha anat deteriorant, mentre altres capitals europees i Madrid ens han passat per davant”, manté. A més, creu que els canvis d’hàbits laborals per la pandèmia afectaran molt el turisme de negocis, amb la baixada de congressos i reunions internacionals.

Arrencar en pandèmia

El cas de Víctor Navas és complex, perquè va començar les obres de NÜA Smart Restaurant tres dies abans del confinament. Aquest restaurant, que es ven com el primer restaurant intel·ligent d’Europa, havia d’obrir a l’abril però no ho va poder fer fins a l’octubre i amb els horaris limitats. Així que el seu impulsor rema contra corrent per donar a conèixer aquest innovador concepte, que aplica la tecnologia per ser més sostenible i donar serveis extres al comensal. El més cridaner són les seves taules interactives, que, com una tauleta, permeten al client demanar el menú, veure els valors nutricionals i l’origen dels productes i pagar la factura, o consultar la premsa i jugar mentre esperen el menjar. Reconeix que “no és rendible” obrir només al migdia, però té moltes factures pendents i crèdits per abonar. “Intento facturar el que es pugui i haig de mantenir la visibilitat del projecte, que és molt nou”, apunta. Veu el futur complicat si segueixen les actuals polítiques d’ajudes, que són “ajudes entre cometes, pa per avui i fam per demà”, resumeix.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!