Parada i fonda per a cetacis | Catalunya

“La presència de mascles, femelles i cries de cetacis de busseig profund revela aquesta zona com un àrea d’importància per a aquestes espècies, la qual cosa dona un especial valor als canyons submarins del cap de Creus i Palamós”. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat els experts de Submon —entitat dedicada a l’estudi i conservació de la biodiversitat marina— que durant un mes van navegar a 12 milles mar endins al nord de la Costa Brava per esbrinar si aquest tram del corredor de migració de cetacis del Mediterrani era utilitzat per caps d’olla comuns, catxalots o zífids de Cuvier. La informació obtinguda —gràcies al projecte Ahab, que té el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Transició Ecològica— ajudarà a gestionar la zona i protegir als cetacis.

Espanya va considerar el 2018 Àrea Marina Protegida el Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani una àrea de 46.000 quilòmetres quadrats que va d’Alacant a Girona. Al novembre es va integrar a la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya.

Ara Submon ha confirmat que aquests canyons submarins són un hàbitat important per a les espècies de busseig profund del Mediterrani, i també per a la seva alimentació. L’expedició va sortir al juny en un catamarà amb un hidròfon d’arrossegament —micròfon que s’utilitza sota l’aigua— per localitzar els clics (sons) que emeten els cetacis en les seves immersions per localitzar aliment. “L’hidròfon és bàsic per fer-ne el seguiment acústic, ja que visualment no es pot fer una estimació correcta. Se n’albiren molts menys dels que hi ha”, explica Carla A. Chicote, directora del projecte. Els clics permeten situar-los a entre 1.000 i 2.000 metres de profunditat i registrar els temps d’immersió. Havent dinat, surten mitja hora a respirar. “És el moment clau, perquè estan submergits el 90% del temps i és quan es poden fotografiar”, diu Chicote.

Van fer 109 deteccions acústiques i 71 albiraments d’exemplars en grup. La majoria van ser dofins ratllats, el més comú a la zona, dels quals van veure 33 exemplars. També van detectar set catxalots, sis zífids de Cuvier, tres dofins mulars, dos caps d’olla comuns i dos caps d’olla grisos, a més de set animals no identificats.

Gràcies a les dades acústiques, han fet la primera estimació de catxalots. “S’ha obtingut una abundància estimada d’uns 21 animals i una taxa de trobada de 0,041 animals per quilòmetre navegat. És elevada si es compara amb resultats de zones properes al golf de Lleó”, assegura l’experta.

A més, van poder constatar la mobilitat d’aquests animals des del golf de Lleó a Balears, amb albiraments d’un mateix animal en diversos punts. La comparació entre els catàlegs de fotoidentificació de les entitats que estudien els cetacis —fotos de taques i marques— va confirmar que es mouen al nord d’aquest àrea. Així, un catxalot vist el 2010 per Submon al cap de Creus va ser vist el 2018 al golf de Lleó. Aquest juny en van veure un que va aparèixer dies després a França i un altre pot ser que s’hagués vist el 2012 a Balears.

Als experts els va sorprendre tant l’elevat trànsit de vaixells de càrrega com de catxalots i altres animals marins al canyó de Palamós. Van comprovar que la línia de pas de mercants coincideix, perillosament, amb la zona de presència de cetacis. “Els cetacis prioritzen l’alimentació, per la qual cosa romanen a la zona malgrat el trànsit marítim. A 1.000 metres, el soroll dels vaixells els molesta poc”, adverteix Chicote.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!