La pandèmia s’acarnissa amb l’atur juvenil | Economia

La taxa d’atur juvenil a Catalunya va arribar l’any passat a la pitjor dada en un lustre, el 27,3%, i va constatar que un dels problemes estructurals del mercat laboral empitjora en comptes de millorar. L’última enquesta de població activa (EPA) va descobrir 185.500 persones d’entre 16 i 29 anys sense feina. Són 55.000 més que fa un any. La pandèmia no només ha complicat més les coses sinó que ni tan sols li va donar durant l’últim trimestre de l’any la treva que sí que va donar a la resta de col·lectius. Mentre que aquests aconseguien reduir el nombre d’aturats, el juvenil continuava augmentant. 4.500 més.

 Si l’atur entre els 16 i els 29 anys és del 27%, quan es redueix la franja fins als 24 anys augmenta fins al 38,1%. Gairebé tres vegades més que el 13,8% del conjunt de la població catalana. “No havíem superat encara la situació anterior a la crisi del 2008 i ja ens afecta una nova crisi”. Com si fos un mantra, Irene Ortiz i Elena Álvarez llancen una afirmació similar en dues converses diferents. Són les coordinadores d’Acció Jove i d’Avalot, les dues organitzacions juvenils dels sindicats CCOO i UGT, respectivament, i comparteixen una visió pessimista d’una situació que a Catalunya, i pitjor en el conjunt espanyol, està a anys llum de la mitjana de la Unió Europea.

Des del 2007, constata un informe de la Generalitat amb les últimes dades de l’EPA, els llocs de treball ocupats per joves han passat de 839.000 als 495.200 actuals. Això és un 41% menys, que també s’explica perquè el segment de població d’entre 16 i 29 anys s’ha reduït des d’aleshores un 15% per efectes demogràfics. Però la clau per entendre aquesta retallada en l’ocupació juvenil és la destrucció d’ocupació que ha patit el col·lectiu en els últims 15 anys.

La realitat ofereix a la generació suposadament millor formada de la història unes xifres apocalíptiques que un informe de l’Institut d’Economia de Barcelona agreujava aquesta mateixa setmana: han superat la població de més de 75 anys com el grup més sensible al risc de pobresa. Dins d’aquesta bossa per edats hi ha dos subgrups que encara pateixen més la xacra: els joves estrangers (la seva taxa d’atur es multiplica per dos) i les dones, a qui la pandèmia ha acabat afectant més.

Els joves cada vegada són menys presents al mercat laboral davant de la dificultat de trobar el seu lloc i la taxa d’emancipació ha tocat fons, situada en el 18,6%. Fa un any estava en el 22,6% i el 2007, abans de l’esclat de la gran recessió, era del 33,1%. És només una altra estadística que dona suport a la idea general d’Álvarez i Ortiz que les millores per als joves semblen aturades en el temps.

“El 2020 ha estat un any pèssim per al mercat laboral, en el qual s’han agreujat les desigualtats. I un dels col·lectius que més l’ha patit és el dels joves, que ja és més vulnerable que el dels grans”, s’uneix a la conclusió Josep Lladós, membre de l’Escola d’Economistes i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva anàlisi sobre el que els succeeix als joves unit a la patacada de la pandèmia permet fer-se una idea del que és una tempesta perfecta. De com la meitat de l’ocupació juvenil s’ubica al sector serveis i està basat en la precarietat oferta per la contractació temporal. L’activitat terciària ha estat la que ha rebut un cop més gran en aquesta crisi per les restriccions a la mobilitat i els contractes temporals són els primers en ser escombrats per qualsevol crisi (dos terços dels contractes destruïts per la crisi eren temporals). Així que, conclou l’acadèmic, “els joves han estat una moneda de l’ajustament de la crisi”.

Atur de llarga duració

 “Ha crescut el grup de joves que no ha acabat la formació bàsica i això els afegeix vulnerabilitat. Creix el nombre de joves que porten un any o més sense trobar feina, i això és atur de llarga durada”, afegeix Laia Girós, directora general de Joventut de la Generalitat. Un 6% dels joves formen part del denominat grup Nini, aquest acrònim que acull la joventut que ni estudia ni té una feina amb què mantenir-se. Un informe del Departament de la Vicepresidència i Economia assegura que en el període 2013-2019 es va aconseguir revertir l’auge d’aquest col·lectiu després de la crisi iniciada el 2007. En tot cas, avui un 46% dels joves a l’atur tenen un nivell baix d’estudis, 16 punts percentuals més que fa només un any.

A aquesta debilitat s’hi afegeix una altra. “Quan una persona jove perd la seva feina, de vegades no pot demanar la prestació d’atur perquè li falta cotització i això la condemna a haver de tornar a viure amb la família”, explica Ortiz. L’últim informe publicat per l’Observatori Català de la Joventut assenyala que tan sols el 10,6% dels joves sense feina no reben aquests subsidis, davant el 36,4% que sí que els gaudeixen amb edats superiors als 29 anys.

“No s’han fet polítiques i no s’ha incentivat que es pugui tenir una feina estable i malgrat això, patim una estigmatització social en la qual s’arriba a dir que formem part d’una generació perduda quan es tracta d’una situació imposada pel sistema”, es queixa, entre reivindicativa i dolguda, Elena Álvarez. Entre els exemples que utilitza es troba la culpabilització del col·lectiu juvenil perquè alguns s’han saltat les restriccions del confinament i s’han convertit en presumptes culpables de la propagació del coronavirus. “Escoltem molt més les acusacions pel ‘botellón’ que la implicació en ajudar a col·lectius desfavorits”, clama.

Girós afirma que hi ha múltiples programes de la Generalitat que intenten posar solució a un problema enquistat i que, anys després de ser detectat pels experts, segueix sense solució. Entre aquests, en descriu un que permet tenir una xarxa de gairebé un centenar de tècnics que proven d’erigir-se en prescriptors d’ocupació dels qui demanden ajuda buscant opcions d’ocupació en el territori en el qual treballen.

“El tema és que això no és suficient”, assumeix la directora de Joventut, conscient que els recursos de la Generalitat són insuficients per lluitar contra un “mercat de treball que és molt depredador, per la qual cosa l’esperança de poder millorar és complicada”. Així mateix reclama al Govern central, a més de més recursos per lluitar contra l’atur juvenil, introduir canvis en la reforma laboral que vagin en la direcció de dotar de més seguretat els menors de 30 anys.

“Cal deixar de posar pedaços”, es queixa Ortiz, que reclama més polítiques públiques que ofereixin estabilitat per a un col·lectiu que accepta llocs de treball per als quals, en moltes ocasions, presenten sobrequalificació acadèmica, que podria situar-se en el 40%, per acabar cobrint llocs de treball precaris.

La recepta del professor Josep Lladós per resoldre la papereta és el canvi de model productiu i una aposta per utilitzar feines de valor afegit. “No és el moment de fer més trens i autopistes; hem d’apostar per la digitalització i la transició energètica de la nostra economia i crear un bon sistema de formació professional dual —en el qual s’uneixen estudis i pràctiques— i atorgar més pes a la formació contínua. No tenim més opcions”, diu. Álvarez també apostava per no incentivar els llocs de treball basats en el sector turístic i comercial, l’excessiva presència del qual considera un dels orígens del problema.

“Busquem nous filons d’ocupació”, s’hi suma Girós, en la mateixa línia. De moment, la restauració, els serveis personals o les vendes són les ocupacions on destaca la presència de joves. I la temporalitat.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!