La gràcia de Michael Robinson

Molt de tant en tant, sempre que les circumstàncies ho permetin, procuro anar a l’estadi com un aficionat per recordar l’enyorada litúrgia d’un partit de futbol i fixar-me si el joc de l’equip es veu igual a la grada que des de la tribuna de premsa al Camp Nou. La mirada és habitualment diferent i la reacció tampoc acostuma a ser la mateixa: el periodista fiscalitza, de vegades tant que cau en l’autocensura per dissimular els seus colors, i l’espectador s’emociona, fins al punt que si fa falta està disposat a arribar a les mans amb qui discuteixi els seus gustos, una circumstància que en qualsevol cas difícilment es dona al Barça.

Seguir leyendo

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!