La felicitat era això

Quan veus que algú és feliç? Quan et diu que casa seva és a 40 minuts de la ciutat i després trigues i trigues a arribar-hi. Aquests 40 minuts se’t fan eterns, mentre no para de sonar el mòbil. Entre corbes i més corbes. Amb la sensació que t’has perdut en una carretera sense final. Que no arribaràs a la banyera de la nena i que probablement en qualsevol moment et quedaràs sense cobertura. Però ell, feliç, t’espera amb un somriure. Quan veus que algú és feliç? Quan en lloc d’hipotecar-se per viure en un petit pis de dues habitacions amb dos nens en una ciutat mitjana catalana, decideix comprar-se un terreny en un petit lloc allunyat on no viuen més d’una dotzena de persones. Però ell, feliç, t’assenyala la casa on viu amb la seva família o et mostra un salt d’aigua que acaba de descobrir, que li ha salvat les tardes de l’asfixiant coronavirus. Quan veus que algú que és feliç? Quan després de mirar Twitter durant hores i veure-hi només mal rotllo, decideix crear un nou compte i li posa un nom: Repoblem.

Seguir leyendo

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!