Història de la mà esquerra (independentista)

A l’aplec del Pi de les Tres Branques [símbol dels territoris dels Països Catalans] hi vaig pujar amb un jeep i armat. Sabia que acabaria a garrotades. A les sis del matí, membres del PSAN amb porres ens van atacar. Jo anava armat amb pipes de tir olímpic que m’havia deixat un exmembre de Terra Lliure, escopetes i pals”. Frederic Bentanachs, militant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), reviu a Memòries d’un rebel (2003) l’enfrontament entre les dues faccions de l’MDT el 17 de juliol de 1988 en la diada nacionalista al pla de Campllong, al Berguedà. L’episodi s’esmenta només de passada a Història de l’esquerra independentista, però resulta esclaridor de les divisions viscudes durant mig segle en el si d’aquest espai polític.

Seguir leyendo

Un prestatge que creix

Tot i que a l’epíleg d’Història de l’Esquerra Independentista l’exdiputada cupaire Anna Gabriel assegura que l’objectiu és “historiografiar-nos” perquè “l’acadèmia mai ha tingut interès en nosaltres”, l’afirmació la desmenteixen els estudis previs que han fet alguns dels participants del mateix volum. Roger Buch, per exemple, va dedicar la seva tesi doctoral al PSAN i, al marge de la seva bibliografia sobre aquest partit, el 2007 va publicar L’esquerra independentista avui (Columna), que, amb ànim divulgatiu, és una bona porta d’entrada a aquest espectre polític.

D’estudis sobre els grups armats i memòries dels seus membres n’hi ha diversos. Fins i tot la Fundació Josep Irla ha publicat 1991. Reforçant Esquerra. Terra Lliure abraça la via democràtica (2016), breu assaig que pot llegir-se com la contraexplicació d’ERC a la de la CUP sobre l’adeu a les armes de l’organització terrorista.

La voluntat del mateix moviment d’explicar-se és palesa també en l’obra d’Albert Botran Unitat Popular. La construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres (El Jonc, 2012), que ajuda a esclarir la idiosincràsia organitzativa de les organitzacions que s’hi apleguen.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!