Estoïcisme: un exemple

El primer es deia Pelai i era major; el segon, Antoni i era capità, ambdós metges de la sanitat militar, i eren molt joves quan el juliol de 1936 va esclatar la Guerra Civil. El primer tenia 27 anys, el segon no havia complert els 22. Els seus destins personals no es creuen fins a la “retirada”, com es coneix la sortida massiva de prop de mig milió de persones per diversos punt de la frontera amb França: La Jonquera, Portbou, Darnius, La Vajol, i fins a Molló. De fet es coneixen personalment als camps de concentració Saint-Cyprien i Agde, sobretot en aquest últim, on en condicions avui difícils d’entendre van haver de fer-se càrrec d’una sanitat de supervivència concentracionària amb entre 20.000 i 25.000 presos. El Pelai va decidir als 80 anys, exiliat a Mèxic, escriure les seves memòries de guerra i exili.

Seguir leyendo

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!