“Els sanitaris ja no demanen ajuda” | Catalunya

L’hospital del Mar de Barcelona va crear en la primera onada de la pandèmia un espai d’atenció emocional i psicològica als sanitaris. Va ser un èxit perquè uns 900 professionals s’hi van animar. Mesos més tard, ja no queda rastre de les anades i vingudes al vestíbul de l’hospital barceloní. “En la segona onada vam repetir l’estratègia i van venir 80 sanitaris. El vam acabar traient del vestíbul”, explica Víctor Pérez, cap del servei de psiquiatria de l’hospital. “Els professionals que busquen ajuda són menys dels que esperàvem”

Segons Pérez, hi ha dos motius que expliquen la disminució de professionals que volen rebre suport psicològic: “Els sanitaris són molt vocacionals i quan no poden complir el seu deure se senten culpables. Diuen que estan fatal però que no poden faltar a la feina. A més, la psiquiatria continua tenint un estigma. A la gent li costa asseure’s a parlar amb un psiquiatre”. Aquest estigma fa que alguns professionals de l’hospital busquin a fora el que se’ls ofereix a dins. “Hi ha personal que prefereix no ser atès al mateix hospital”, admet Quim Soler, psicòleg del servei de psiquiatria de l’hospital de Sant Pau, on el suport psicològic també ha canviat. Dels gairebé 50 professionals que rebien suport intern a l’abril, ara només en tracten 20 de manera continuada.

Tot i que cada cop costa més veure sanitaris que aixequen la mà per demanar ajuda, la pandèmia segueix desgastant un sector que ja fa gairebé un any que és en primera línia de foc. “Estan en un procés de cansament, irritabilitat i simptomatologia depressiva. Ho diuen tots els estudis”, assegura Pérez. Una de les millors maneres d’oferir ajuda, doncs, sembla la discreció. “És més útil que una persona passi per les plantes per parlar amb ells i que, quan detecti un cas, el derivi a un psiquiatre”, defensa. De vegades fins i tot es necessita una última empenta tranquil·litzadora. “Se’ls pot dir que no apareixerà en la seva història clínica, que no s’hi preocupin. La salut mental és prioritària i necessitem radars que ens permetin detectar aquestes persones”. 

Fase de desil·lusió

L’estudi Training Manual for Human Service Workers in Major Disasters, de Dyane Myers i L. M. Zunin, tot un referent en l’estudi de l’impacte emocional en catàstrofes naturals, considera que després que els professionals de primera línia donin una primera resposta “heroica”, posteriorment passen per un estat de “desil·lusió”. Segons Pérez, els sanitaris es troben actualment en aquesta fase: “Ara, més que ansietat, la gent pateix estrès posttraumàtic amb simptomatologia depressiva i abús de tòxics. L’heroïcitat del principi de la pandèmia té data de caducitat. Després d’un episodi tan estressant, cau en una fase de desil·lusió, amb la sensació que això no s’acabarà mai. Això implica irritabilitat i ho continuem veient”. Soler considera que aquesta tercera onada ha sigut com ploure sobre mullat. “Ara es reaguditzen els problemes, però encara més per esgotament. Aquesta tercera onada ha arribat en un moment en què el personal no ha descansat. Els sanitaris van sempre al 100% per la pandèmia, però quan tenen guàrdia han d’arribar fins al 110%”.

Els serveis de suport dels centres, tanmateix, es mantenen, com a Sant Pau. “Fem grups d’entrenament que duren vuit sessions per millorar la gestió de l’estrès i la resiliència, tenint en compte que aquesta situació s’allargarà”, explica Soler.

A l’Hospital del Mar es manté la plataforma de suport activa, que atén trucades i correus dels treballadors. “En aquesta situació, això és el que més s’assembla a l’Exèrcit. Ens hem d’assegurar que el personal estigui al 100% perquè si no no funcionem”, conclou Pérez.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!