Els incondicionals del processisme

L’independentisme que creu en el miracle no ha mort. L’expresident Carles Puigdemont lidera els qui mantenen viva aquesta flama. Dijous passat, 1 d’octubre, a través de les xarxes socials va enviar un missatge des de Waterloo: “Catalunya ara pot ratificar la decisió presa fa tres anys” –en el referèndum del 2017– , “amb l’Estat espanyol o sense comptar amb ell”. Aquesta reiterada pretensió de donar versemblança al que fins ara no ha superat els límits de la ficció compta amb un suport de vots difícil de detallar. Serà, no obstant això, el reclam que tornarà a utilitzar Junts per Catalunya en les eleccions catalanes previstes per al febrer del 2021. Amb això volen aglutinar els incondicionals del processisme: els que van creure que els comicis del 2015 eren plebiscitaris i es van guanyar, que la independència era cosa de 18 mesos i que es compliria el mandat de la consulta de l’1 d’octubre del 2017. Electoralment no els ha anat malament, perquè amb aquest banderí Junts per Catalunya va aconseguir l’hegemonia independentista en els comicis de fa tres anys que va convocar Mariano Rajoy brandint l’article 155 de la Constitució i que van aixecar l’ara inhabilitat Quim Torra a la presidència. Però hi ha símptomes de canvi.

Seguir leyendo

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!