El Senyor Parellada tanca la paradeta | Estil

Entre tots els restaurants que han tancat les portes, ja sigui durant els sopars (ara) o temporalment, per la covid, molts no tornaran a obrir-les. Aquest dilluns es va saber que un era el clàssic Senyor Parellada, al carrer de l’Argenteria, al bell mig del Born, a Barcelona. Ramon Parellada, procedent d’una família de fondistes de Granollers (de la cèlebre Fonda Europa, casa de menjars que enguany farà… 250 anys!), va obrir el restaurant el 1983 en un barri que, aleshores, no tenia l’etiqueta cool que ara penja de cada bar, restaurant o botiga, ocupant els baixos d’una fonda de finals del segle XIX. Més tard, el 2001, es va obrir a l’edifici l’hotel Banys Nous. Els efectes econòmics de la covid faran que Parellada torni a la seva fonda original, a pocs passos del marcat de Granollers.

Tot i que “només” tenia 38 anys, el Senyor Parellada era una institució a Barcelona. La seva aposta, una cuina de fonda com manava la seva ascendència, va atrapar gent de tota mena: veïns, barcelonins i visitants. Ramon Parellada va basar el seu èxit en una fórmula tan sincera i senzilla com meritòria: l’elaboració de plats molt concrets seguint les receptes de sempre i rebutjant innovacions que no fossin necessàries. El resultat va ser una cuina catalana de tota la vida, l’autèntica, la que queda.

Com han quedat en la memòria i el paladar del clients plats tan típics i nostres com l’arròs Parellada, el cap i pota, els macarrons de l’advocat Soler, el bacallà espaterrat, els clàssics i tan catalans canalons o el xai a les 12 cabeces d’all, i postres tan tradicionals i casolans com el sorbet d’Anís del Mono. Molts d’aquests plats, alguns ja històrics, es podran seguir degustant a la Fonda Europa.

Popular però alhora acreditat i prestigiós, el restaurant es va mantenir fidel als seus principis i la cosa no va deixar de funcionar. Molts barcelonins esperaven que les restriccions es relaxessin per tornar-hi un diumenge al migdia amb la família, un divendres després del cinema o del teatre o un dia de cada dia, amb un client, per parlar de negocis. La discreció del local i del personal es van guanyar la fama d’establiment vàlid per a qualsevol àpat. No poques trobades culturals de la ciutat (la BCNegra de fa uns anys, per exemple) convertien el restaurant en seu de les seves conferències, entrevistes o actes.

De qualsevol manera, l’estirp seguirà present a la capital catalana. Allà continuen els seus periples gastronòmics, cadascú amb el seu estil, altres noms igualment il·lustres de la família i de la cuina catalana, com el Semproniana d’Ada Parellada i el mític 7 portes, en mans de Paco Soler Parellada.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!