Dol, llàgrimes i ràbia per Marsé

Dol rabiós soterrat entre opinants d’obediència catalana en la mort de Marsé. En veritat més adolorit que entre els d’obediència espanyola aquí i allà, que en general han estat bastant rutinaris en els òbits. Entre els d’expressió catalana, el més interessant en el dol, llàgrimes i ràbia per Marsé ha estat Julià de Jòdar (Badalona, 1942), deu anys menor que el difunt, en un article a Vilaweb. Jòdar és autor d’una obra que pot i ha de ser llegida com a contrapunt a la de Marsé. Aixeca un Pijoaparte (aquell Manolo Reyes de nom) molt diferent, el seu alter ego a moments, Gabriel Caballero, protagonista de la brechtiana trilogia badalonina L’atzar i les ombres (1997-2005) i de la sorneguera El desertor en el camp de batalla (2013), obres sense traducció espanyola per a dissort de lectors hipotètics. Gabriel per Gabriel Ferrater i Caballero per la ressonància hispànica que vulguin donar-li vostès. Altres veus d’aquest dol rabiós han escrit no pas perquè hagin llegit a fons a Marsé, que no ho han fet ni es diria que ho facin algun dia més enllà de l’habitual història pijoapartiana. Sinó pel que Marsé no ha estat, per l’escriptor d’expressió catalana que no va ser. Els, i les, he llegit així: plorem el que no va ser; i aprofitem per donar uns quants pals historicosociològics. La literatura, poc que importa. Som aquí per cantar glòries nacionals.

Seguir leyendo

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!