Dies de ràdio… a Barcelona

L’Avi posa la primera pedra per a una caseta i hortet… pagant un altre”. El setmanari conservador Defensa dels Interessos Catalans (DIC) carregava així contra Ràdio Associació de Catalunya perquè permetia que Francesc Macià donés el tret de sortida de les obres del xalet a Valldoreix que l’emissora sortejava entre els participants d’un concurs infantil d’història de Catalunya. El president de la Generalitat, però, aquell diumenge 22 d’octubre de 1933 no es va quedar al còctel posterior, ni a les sardanes, ni a les activitats infantils, ni al partit de futbol programat per acompanyar l’acte. Tenia pressa.

Seguir leyendo

Entre “charlas femeninas” i tècniques de so

Fins al 21 de febrer es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya Dones a les ones. L’exposició recorre durant gairebé un segle el paper de la dona des dels inicis de la ràdio fins a l’actualitat. Entre aparells, imatges, cartells, micròfons, recreacions d’espais i publicacions relacionades, la mostra repassa les fites que la dona ha assolit en el món de les ones i dona a conèixer el nom de les professionals que van obrir camí a les actuals.

D’aquesta manera es fa palès com, ja des de mitjans dels anys vint, la ràdio va anar a la recerca de l’audiència femenina amb espais primer de caire conservador, com Charlas femeninas o consultoris sentimentals. El període republicà va servir per popularitzar el mitjà i, a la vegada, va permetre la incorporació progressiva de locutores, moltes provinents d’agrupacions teatrals i culturals. També aleshores les dones tenien espais per donar conferències.

Tot això va canviar durant el franquisme. Mentre els formats creixien (sobretot a la dècada dels cinquanta), es projectava una imatge de la feminitat submisa. Mercedes Laspra, per exemple, participava en El consultorio de doña Montserrat Fortuny a Radio España, i Maruja Fernández feia el personatge fictici d’Elena Francis en el seu consultori radiofònic. A partir dels anys setanta la ràdio va recollir la pulsió del carrer i la lluita per unes lleis més igualitàries.

L’exposició no oblida tampoc aquelles dones que han assumit papers diversos darrere del micròfon. Ángeles Fernández García va entrar a Ràdio Barcelona amb 22 anys i va ser la primera dona tècnica de so a Espanya. I Antolina Boada va ser controladora de so, cap de discoteca i cap d’emissions a Ràdio Terrassa, on va entrar en començar els anys trenta i durant quaranta anys de professió.

La investigadora de la UAB Elvira Altés, que també escriu a Barcelona, ciutat de la ràdio sobre la qüestió, ha comissariat l’exposició després d’un lustre d’investigació. Constata que les periodistes no ho van tenir fàcil per accedir a les emissores radiofòniques per diversos motius, però sobretot perquè es tractava “d’una professió de perfil marcadament masculí”. Altés descriu el paper de la dona a la ràdio com “una història d’èxit”, que cal completar encara amb la seva participació creixent en els llocs de direcció.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!