Ciutadella, la reforma pendent | Catalunya

La fatal caiguda, dimarts, d’una palmera del parc de la Ciutadella de Barcelona que va matar un home, ha posat el gran parc de la capital catalana al focus. L’espai es degrada any rere any. Quan un lloc d’una ciutat apareix en totes les eleccions i els programes electorals de tots els partits polítics és que anem malament. Que està pendent. Que passen els mandats, els alcaldes i els colors polítics i ningú ho soluciona: quan governen anuncien plans; quan són a l’oposició, critiquen que el que mana no fa res.

La pandèmia del coronavirus va obligar a tancar els parcs durant tres setmanes i interrompre qualsevol manteniment que no fos urgent. En reobrir, l’esplendor i l’exhuberància verda de la Ciutadella, igual que a la resta de parcs de la ciutat, va ser aplaudida per alguns, i criticada per d’altres. El tancament pel coronavirus no té res a veure amb la desconcertant caiguda de la palmera, sosté el govern de l’alcaldessa Ada Colau, que està analitzant l’exemplar per saber què va passar. Però l’incident situa en primera línia la degradació gradual d’un espai que ja denunciaven lectors d’aquest diari fa una dècada en cartes al director.

A més de central i amb una càrrega històrica de considerable magnitud (va ser construït a la finals del segle XIX i es va convertir en el primer parc urbà, a més d’acollir el primer museu de la ciutat), a la Ciutadella hi ha la principal institució catalana, el Parlament. També funcionen l’institut Verdaguer i el Museu de Geologia, sense activitat oberta al públic. Mentrestant, l’estat dels edificis de l’Umbracle (fusta, plantes i silenci, una d’aquestes meravelles que amaguen les urbs), l’Hivernacle (un altre singular edifici que va tenir un dels bars més agradables de la ciutat) i del Castell dels Tres Dragons (en el seu moment al·lucinant Museu de Ciències Naturals, que avui demana a crits una rehabilitació) és lamentable.

A l’Umbracle li falta manteniment i els altres edificis dos necessiten urgentment una reforma i un projecte que vagi més enllà d’un pla sense pressupost ni calendari en un paper. El recinte alberga també una fantàstica ludoteca i una església castrense. Per no parlar, a la perifèria, del Zoo, que no passa pel seu millor moment; i l’escola i el pavelló esportiu públics, mirant a l’estació de França.

No hi ha alcalde que no hagi presentat un pla per al parc. En el mandat de Jordi Hereu (PSC) es planejaven usos per a l’espai que deixaria lliure la marxa de les espècies marines del Zoo (no ha passat) i obrir el parc al carrer de Wellington i al passeig de Circumval·lació. Durant el de Xavier Trias (CiU) es va plantejar convertir el castell en un centre d’interpretació de la història del parc o en una Casa del Conte; en el primer govern d’Ada Colau (BComú) i durant la seva breu aliança amb el PSC, van parlar d’un parc de la ciència i van arribar a començar les obres de reforma de l’Hivernacle.

Per una vegada que alguna cosa es materialitza, l’empresa va fer fallida i les obres van quedar a mitges. L’edifici de ferro i vidre està pitjor que mai. En aquest mandat el govern de la ciutat va prometre abordar la reforma i la connexió del parc amb el litoral. Ara com ara, res; encara que es faltaria a la veritat si no s’expliqués que sí que han començat treballs de reforma dels jardins del Pati d’Armes, l’espai que mira al Parlament.

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, assegura que la inversió en el verd del parc es manté i reconeix que actuar en edificis que són de gran valor patrimonial és molt costós. “La transformació està molt condicionada pel Zoo i el futur de l’estació de França, però hi ha consens a potenciar el parc com a espai de ciència i recerca i obrir-lo al mar”, afirma.

L’oposició de l’Ajuntament no va trigar a reaccionar dimarts passat a l’accident mortal i criticar la situació del parc. El grup municipal de Junts per Catalunya va denunciar “el mal estat” del parc i que “no es faci res”. El PP va exigir explicacions per conèixer si hi havia dèficit en el manteniment. Ciutadans, “mesures de manteniment i de cura de l’espai públic”. I ERC va demanar una “revisió exhaustiva de l’arbrat de la zona”.

Anàlisi de 500 palmeres en un parc tancat al públic

Els tècnics de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona van començar dimecres a analitzar l’estat de les 500 palmeres que hi ha al parc de la Ciutadella, tancat al públic des de l’accident mortal del dimarts a la tarda. Els tècnics van fer una inspecció ocular de les palmeres i la resta de 2.500 arbres del recinte. En el cas de les palmeres, van fer proves de tensió, que consisteixen a moure i tibar el tronc, que és flexible, per veure si resisteixen el moviment.

La palmera que dilluns es va partir pel terç superior no estava aparentment malalta ni danyada, va explicar el gerent de Medi Ambient, Frederic Ximeno. Els tècnics analitzen ara l’interior de l’arbre, que al contrari que els troncs de fusta d’altres espècies, està compost d’un material fibrós i flexible. L’exemplar que es va partir havia estat inspeccionat per última vegada fa dos anys, a finals del 2018, segons consta en la fitxa del pla de riscos de l’arbrat de la ciutat, format per 230.000 arbres.

Entre les hipòtesis que es plantegen els tècnics sobre les causes de la caiguda figura la possibilitat que tingués algun fong no visible o que patís algun dany durant el temporal Glòria del gener. Les dues palmeres germanes de la que es va trencar estan en bon estat.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!