Català: per arribar més lluny

El català recula. N’alerten els lingüistes; es detecta al carrer, als patis de les escoles i als de veïns, a les converses telefòniques, fins i tot. I ho demostren les estadístiques: “Calen mesures per intensificar processos i sistemes per a l’aprenentatge de la llengua pròpia del país i per reforçar entorns que n’afavoreixin l’ús, la fluïdesa i la seguretat de les persones que l’usen esporàdicament”, es llegeix a l’últim informe de Política Lingüística elaborat per la Generalitat, de 2019.

Seguir leyendo

“Cal tirar endavant un gran pacte per la llengua”

El llibre Molt a favorpretén ser, eminentment, pràctic. Per això conté un últim capítol amb les línies bàsiques d’un pacte per la llengua obert, tot recuperant l’esperit del discurs del lingüista Joan Solà al Parlament de Catalunya el 2009, per “crear les condicions polítiques i socials que facin que el català sigui una llengua útil i necessària”.

“No volem deixar la proposta de pacte allà per si algú s’hi sent interpel·lat”, diu Rudolf Ortega, l’instigador d’aquesta iniciativa. “No, la idea és que els favorables (a partir del títol del llibre) esdevinguem un grup més gran, encara molt incipient, que en algun moment, aviat, ens posem a treballar per empènyer el pacte i tirar-lo endavant”.

La idea ha coincidit amb una proposta dins l’acord de govern de Junts i Esquerra, “on hi ha un paràgraf que parla d’un pacte per la llengua”, diu Enric Gomà. “Estem expectants per veure què pro<CL10.3>posaran ells. Són dos pactes paral·lels que esperem que conflueixin. Amb aquest Govern o en el futur amb algun altre”. Ortega adverteix del risc que implicaria que la cosa es reduís només a un acord</CL> entre polítics: “Nosaltres volem que hi sigui tothom que tingui alguna cosa a veure amb la llengua, la societat civil. No pot ser només de la coalició de govern”.

En el terreny polític, en tot cas, tampoc cal tancar portes: “S’ha de valorar incloure-hi partits que han fet molt bona feina pel català en els darrers 40 anys”, considera Gomà. “Parlo, per exemple, del PSC, que ha fet molt per la llengua al Baix Llobregat, al Penedès, al Vallès, al Maresme i a tants altres llocs. També els Comuns, esclar, i m’agradaria, és un desig, poder incloure el PP: tant de bo la dreta conservadora i espanyolista a Catalunya també s’incorporés al pacte per la llengua”. Ortega recorda que els populars catalans “mai s’havien posat en contra de la normalització, fins que va arribar Ciutadans i va fer esclatar el consens que hi havia per la llengua”.

La participació de partits com el PP, en la situació actual, és difícil. “Però la llengua té un recorregut llarg i la situació canviarà. L’auge de Ciutadans, amb 36 diputats, va ser un miratge”, diu el coordinador de Molt a favor, que torna a insistir que no cal la independència per defensar la llengua: “Des d’un punt de vista unionista, em sembla que la seducció de romandre a Espanya pot activar molts mecanismes, un d’ells, la defensa de la llengua des de l’Estat espanyol. Des de Madrid podrien tenir actituds molt més decidides, emprenedores, clares, que no deleguin en la Generalitat de Catalunya sinó que ells mateixos siguin actors d’aquesta defensa i promoció del català en els territoris on es parla, que no és només Catalunya”.

L’esmentat discurs de Solà a la cambra catalana va acabar entre aplaudiments dels diputats, però “tot seguit van discutir un canvi en l’ordre del dia”, recorda el llibre… i, al final, “no hi va haver cap mena de resposta de la classe política”. El pacte dels favorables demana que una gran institució, “per exemple el Parlament”, actuï d’òrgan impulsor, però que sigui un grup d’experts els qui elaborin un document de treball que impliqui tots els agents polítics, econòmics i socials: administracions, patronals i sindicats, cambres de comerç, universitats i col·legis professionals, associacions i institucions culturals, federacions i clubs esportius, els estudiants… “Tothom que hi tingui un paper hi ha de ser convidat”.

“Els parlants tots sols no poden generar les condicions polítiques, econòmiques i socials suficients perquè la llengua sigui de debò útil i necessària”, escriu Ortega, fent una crida a la classe política. Però recorda que els catalanoparlants són protagonistes d’una estranya forma de fidelitat lingüística, i torna a Solà per reconèixer que “podem tenir dubtes de si disposem d’un ‘veritable poder polític’, però no podem qüestionar el ‘sentiment natural irrenunciable de mantenir la personalitat pròpia’”.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!