Casa amb piscina

Als estius de principis dels 2000, els nens d’urbanitzacions i piscines resultaven, d’alguna manera, els guanyadors. A la família, o al barri, qui havia progressat prou, o suficient, sovint marxava de la ciutat, s’hipotecava en una unifamiliar amb piscina i el seu relat passava a formar part de les biografies d’èxit familiar. Hi havia urbanitzacions de luxe, de classe mitjana o de classe treballadora aspiracional, però a la pràctica el fet de viure allà, inscrits en aquests espais aïllats, operava quasi de manera indistinta en uns i altres: qui no era classe mitjana definitivament s’ho creia. La il·lusió de la classe mitjana —que ara ja assumim que va ser poc més que un miratge— es formulava amb tota la seva gràcia i encants en aquests models d’habitatges. Un tipus d’habitatges construïts, sobretot, entre finals dels noranta i la primera dècada dels 2000 com a alternativa a les vulgars i poc higièniques ciutats, una resposta també als edificis brutalistes del desarrollismodels seixanta i setanta.

Seguir leyendo

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!