Burgès, espia i establert a Barcelona

Barcelona és un pol d’atracció. Per als turistes, els inversors, el Mobile World Congress, els delinqüents… I també per als espies. Així ho explica l’escriptora Roser Messa a Espies de Barcelona (Comanegra), un llibre que repassa més de 500 anys d’història, entre el segle XV i la primera meitat del XX, i descobreix les figures clau del món de l’espionatge que van actuar a la capital catalana. Escull 17 personatges, 11 homes i 6 dones. A simple vista, tenen en comú que fan de l’engany la seva vida per servir interessos molt sovint espuris, de tercers, ja sigui per ego, per ideologia o per diners.

Seguir leyendo

Un búnquer al consolat i un hotel encara dempeus

Barcelona va ser durant les dues guerres mundials i la Guerra Civil espanyola el lloc predilecte de bona part de l’espionatge internacional. Encara queden dempeus alguns testimonis del que va ser aquella època. L’hotel Cuatro Naciones “devia ser l’allotjament que més agents va acollir”, explica Roser Messa al llibre Espies de Barcelona (Comanegra), sobre un dels llocs per hostatjar-se preferits dels espies, que encara existeix a la Rambla de Barcelona.

També tenia molta importància l’hotel Colón, de la plaça de Catalunya. Messa relata que els alemanys es dedicaven a subornar els treballadors de Telègrafs, i que els francesos dominaven la majoria dels diaris de províncies. Cadascú per intentar guanyar adeptes a la seva causa. A més, l’hotel Cuatro Naciones era el suposat lloc de trobada entre el conegut comissari de policia corrupte Manuel Bravo Portillo, que va liderar la Banda Negra (que es dedicava a assassinar sindicalistes i anarquistes), i les seves amants. Bravo Portillo va morir tirotejat precisament quan sortia de casa d’una de les seves amants, al carrer Còrsega de Barcelona, el 1919.

De dates posteriors, encara queda el búnquer que es va construir al consolat que l’URSS va obrir durant la Guerra Civil a l’avinguda del Tibidabo. El palauet, que avui acull una de les seus barcelonines de Mutua Universal, estava pensat per protegir els empleats del consolat. La seu acollia al cònsol, empleats i tots els espies que van arribar a Barcelona durant la Guerra Civil. Entre ells, el famós reclutador de Ramon Mercader, Leonid Eitington. L’edifici era la residència del doctor Andreu, el farmacèutic que va inventar les pastilles a les quals va posar el seu nom, que va ser abandonada pels seus hereus durant la guerra i confiscada per la Generalitat republicana.

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!