Assumir el present

El passat sempre ve marcat per la melancolia. L’hem superat i tendim a indultar-lo. Finalment és sobre la memòria –sempre selectiva– que ens anem constituint. El futur és una trampa perquè només el podem imaginar. I sovint on buscàvem anticipació només hem construït una fabulació, garantia de frustració. En el futur, a més, hi ha el final, per més promeses que pretenguin fer-nos els transhumanistes i altres gaites, és l’horitzó de la nostra finitud. Però això el fa fins a cert punt alliberador. Quan ja tenia els 100 anys, el doctor Moisès Broggi em va dir un dia que l’única cosa positiva de fer-se gran és que no tens futur i, per tant, la càrrega de responsabilitat decreix. El present és l’espai en el qual podem exercir la nostra llibertat, encara que costi donar-li gruix, fer-ne una cosa més consistent que el moment de trànsit entre el passat i el futur.

Seguir leyendo

Lee más: elpais.com


Comparte con sus amigos!